Accueil🇫🇷Chercher

Lo Rat Penat

Lo Rat Penat (« la chauve-souris » en valencien archaïsant ; abrégé en LRP) est une société fondée en 1878 à l'initiative de Constantí Llombart consacrée à la promotion, la défense, l'enseignement et la diffusion de la langue et de la culture valenciennes. Il s'agit historiquement d'une des plus importantes entités culturelles valenciennes.

La chauve-souris, emblème de Lo Rat Penat.
Siège de Lo Rat Penat à Valence

Histoire

Lo Rat Penat est fondé en 1878 sur initiative de Constantí Llombart, Teodor Llorente et Fèlix Pizcueta dans l'intention de défendre la culture et la langue valenciennes et de promouvoir un mouvement semblable à la Renaixença au Pays valencien[1].

Llombart prétendait ce faisant créer une organisation qui rassemble des Valenciens de toutes tendances politiques, mais LRP se trouva vite contrôlé par des éléments de la bourgeoisie conservatrice[2], qui imposèrent un refus de la politisation des revendications particularistes valenciennes, la défense à outrance de la monarchie espagnole et la prédominance de la poésie sur les autres genres littéraires[1]. LRP est l'institution en charge de l'organisation des Jeux floraux de la ville et du royaume de Valence, mis en place dès 1878[1] - [3].

En réaction à cette dénaturalisation de l'entité qu'il avait fondée, Llombart fonde en 1888 une autre organisation, L'Oronella — à l'origine en tant que club excursionniste —, qui rassemble plusieurs figures importantes de la vie politique et culturelle de la région comme Vicente Blasco Ibáñez, qui n'aura néanmoins qu'une existence éphémère[4].

À la fin de la guerre civile, LRP reprend rapidement ses activités car le régime franquiste les considère comme inoffensive et compatibles avec sa conception régionaliste«_al_País_Valencià_les_autoritats_franquistes_van_ser_tolerants_amb_cert_''valencianisme_ben_entès''._»_5-0">[5].

Entre 1949 et 1975, Lo Rat Penat donne des cours de langue et de grammaire valencienne, et est à l'origine de nombreuses publications, ce qui fait de l'association un bastion fondamental de la culture valencienne sous le franquisme«_en_la_pràctica_LRP_esdevingué_la_societat_cultural_més_rellevant_del_franquisme_al_País_Valencià_»_6-0">[6], dans un climat de dictature globalement hostile à ce type de pratiques, généralement soupçonnées de « séparatisme »[7].

Selon Santi Cortés, ces cours représentent le second point de repère le plus important dans l'histoire de l'enseignement et la normalisation du valencien après l'adoption des normes orthographiques de Castelló[8].

LRP a édité une revue homonyme, mais toujours de façon éphémère : au format mensuel entre janvier et décembre 1911, puis un seul numéro publié en 1942 (tout entier consacré à Josep Monmeneu)[9].

Position dans les controverses sur la langue valencienne

À ses débuts, elle défendait une collaboration avec les intellectuels et autres associations culturelles des territoires catalanophones hors Pays valencien, et signa les Normes de Castellón de 1932, bien qu'une minorité sécessionniste en son sein s'y montrât défavorable[10]. Dans plusieurs de ses écrits il donne pour établi le fait que le valencien et la catalan sont une seule et même langue, qu'il en arrive même à désigner par le terme de "catalan-valencien" (català-valencià)[11]

Cependant, depuis le milieu des années 1970, la société a pris part aux controverses liées à la langue valencienne et s'est rapprochée de la posture blavériste selon laquelle catalan et valencien seraient deux langues différentes, en contradiction avec le consensus des linguistes et des philologues. Elle défend la normative de la Real Academia de Cultura Valenciana. Elle est partisane d'une espèce de version reformée des dénommées Normes del Puig, avec toutefois l'incorporation d'accents écrits contraires à cette normative.

En , elle invita le professeur de Philologie catalane Abelard Saragossà, connu pour ses positions conciliatrices dans le conflit linguistique[12] - [13], a donné une conférence à la suite de laquelle l'édifice a été victime de graffitis traitant l'institution de « catalaniste ». Attribuées aux secteurs blavéristes radicaux, les dégradations ont suscité une vive réprobation de la part du président de Lo Rat Penat, Enric Esteve, qui a condamné l’extrémisme de certains secteurs politiques sécessionnistes, ce qui constitue une inflexion de son positionnement depuis la fin des années 1970, favorable au sécessionnisme[14] - [15] - [16] - [17].

Liste des présidents

Liste des présidents de Lo Rat Penat depuis sa fondation :

  • Fèlix Pizcueta i Gallel (1878-1879 et 1884-1886)
  • Teodor Llorente Olivares (1879-1880)
  • Jacint Labaila i González (1880-1881)
  • Rafael Ferrer i BignĂ© (1881-1882)
  • Vicent Pueyo i Ariño (1882-1883)
  • Ferran Reig i Garcia (1883-1884)
  • Ciril AmorĂłs i Pastor (1886-1887)
  • Pasqual FrĂ­gola AhĂ­s Xacmar i Beltrán (1887-1889 et 1891-1893)
  • LluĂ­s Cebrián i Mezquita (1889-1891)
  • Honorat Berga i GarcĂ­as (1893-1903)
  • Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines (1903-1908 et 1912-1915)
  • Leopold TrĂ©nor i Palavicino (1908-1910)
  • Vicent Dualde i FuriĂł (1910-1912)
  • Francesc CantĂł i Blasco (1915-1916)
  • Joan PĂ©rez i LĂşcia (1916-1918)
  • Francesc Almarche i Vázquez (1919-1927)
  • Facund Burriel i Garcia de Polavieja (1927-1928)
  • Manuel González i MartĂ­ (1928-1930 et1949-1958)
  • Carles Sarthou i Francesc (1930-1931)
  • AgustĂ­ Alomar i Ruiz (1931-1932)
  • Nicolau Primitiu GĂłmez i Serrano (1933-1935 et1959-1961)
  • Josep Monmeneu GĂłmez (1935-1936 et 1939-1941)
  • Josep Casanova i DalfĂł (1936-1939)
  • Josep Calatayud BayĂ  (1942-1948)
  • Joan Segura de Lago (1961-1972)
  • Emili BeĂĽt i Belenguer (1972-1980)
  • Xavier Casp (1980-1982)
  • Joan Gil i BarberĂ  (1982-1992)
  • Josep Maria Boluda i Sanambrosio (1992-1996)
  • Enric Esteve i MollĂ  (depuis 1996)

Notes et références

  1. (ca) « Lo Rat-Penat », sur Gran Enciclopèdia Catalana (consulté le ).
  2. Flor 2010, p. 144.
  3. (ca) « València », Serra d'Or,‎ , p. 23 (lire en ligne)
  4. (ca) « l’Oronella », sur Gran Enciclopèdia Catalana (consulté le ).
  5. «_al_País_Valencià_les_autoritats_franquistes_van_ser_tolerants_amb_cert_''valencianisme_ben_entès''._»-5" class="mw-reference-text">Ballester 1992, p. 27. « al País Valencià les autoritats franquistes van ser tolerants amb cert valencianisme ben entès. »
  6. «_en_la_pràctica_LRP_esdevingué_la_societat_cultural_més_rellevant_del_franquisme_al_País_Valencià_»-6" class="mw-reference-text">Cortés Carreres 1995, p. 106. « en la pràctica LRP esdevingué la societat cultural més rellevant del franquisme al País Valencià »
  7. Pour une monographie consacrée à ces cours, voir Cortés Carreres 2006
  8. Cortés Carreres 2006, p. 47.
  9. Ballester 1992, p. 120.
  10. L'amarga eixida de Lo Rat Penat
  11. L'Acadèmia aprova per unanimitat el Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià
  12. (ca) Alfons Garcia, « Abelard Saragossà: «El model lingüístic de Fuster només té com a destinatari el gremi dels lletraferits» », Levante-EMV,‎ (lire en ligne)
  13. (es) Filología catalana en Lo Rat Penat - El profesor de la Universitat de València Abelard Saragossà imparte una conferencia en la institución cultural sobre Josep Nebot, una figura "olvidada" que acerca a secesionistas y catalanistas, Levante-EMV, 03/12/2010.
  14. (es) Lo Rat Penat sufre pintadas tras acoger la conferencia de un profesor de Filología Catalana - La disertación de Abelard Saragossà en la sede de la entidad secesionista ha despertado ampollas en el sector más radical del valencianismo tricolor, Levante-EMV, 11/12/2010.
  15. (es) Un punto de inflexiĂłn , Levante-EMV, Ă©ditorial du 14/12/2010.
  16. (es) Lo Rat Penat carga contra los ´totalitarios´ del ´blaverismo´ y aísla al secesionismo político , Levante-EMV, 14/12/2010.
  17. (es)S. Pitarch, P. Cerdà, Lo Rat Penat ofrece la paz lingüística en una conferencia en la Universitat - Reclama a la AVL que integre sus propuestas y las de la RACV en el modelo de estándar valenciano, Levante-EMV, 05/05/2011.

Voir aussi

Bibliographie

  • (ca) Josep Ballester, Temps de quarantena (1939-1959) : Cultura i societat a la postguerra, Valence, Edicions 3i4, , 198 p. (ISBN 84-7502-326-6, OCLC 27109079)
  • (ca) Santi CortĂ©s Carreres (prĂ©f. Josep Benet), València sota el règim franquista (1939-1951) : InstrumentalitzaciĂł, repressiĂł i resistència cultural, Valence / Barcelone, Institut de filologia valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, coll. « Biblioteca Sanchis Guarner », , 378 p. (ISBN 84-7826-599-6)
  • (ca) Santi CortĂ©s Carreres, Ensenyament i resistència cultural : Els Cursos de Llengua de Lo Rat Penat (1949-1975), Paiporta, Denes, , 182 p. (ISBN 84-96545-16-4)
  • (ca) Vicent Flor, L'anticatalanisme al PaĂ­s ValenciĂ  : Identitat i reproducciĂł social del discurs del "Blaverisme", Valence, Universitat de València, , 672 p. (ISBN 978-84-370-7648-5, lire en ligne)
  • (ca) Vicent Flor, Noves glòries a Espanya : Anticatalanisme i identitat valenciana, Catarroja, Afers, , 1re Ă©d., 379 p. (ISBN 978-84-92542-47-5)
  • (ca) Federico MartĂ­nez Roda (es), Història de Lo Rat Penat, Valence,
  • (ca) Faust Ripoll Domènech, Valencianistes en la post-guerra : Estratègies de supervivència i de reproducciĂł cultural, Catarroja, Afers, , 316 p. (ISBN 978-84-92542-31-4)

Articles connexes

Liens externes

Cet article est issu de wikipedia. Text licence: CC BY-SA 4.0, Des conditions supplémentaires peuvent s’appliquer aux fichiers multimédias.